El II Torneig Mancomunitats ha escrit els noms de Ximo i Tonet IV com a campions després de la seua victòria davant Marrahí i Lorja per 25-10. La parella triomfadora ha sabut aguantar els envits dels seus rivals en una partida dauera i amb 15-10 han aconseguit el joc al rest. Amb 20-10 i jugant des del dau, Ximo i Tonet IV han certificat el seu triomf per conquerir el Macomunitats.
Més enllà del joc decisiu, la partida ha estat dominada per Tonet IV. El mitger blau ha mostrat la seua letalitat de cara a l’anotació i davant la seua gent, ja que el duel ha tingut lloc al trinquet del Genovés. Tot i això, Tonet IV ha patit d’inici per les ofensives de Lorja a la seua esquerra però una vegada l’equip blau hi ha crescut defensivament, s’ha apoderat del ritme de la partida.
Amb 15-10, Ximo ha salvat en la seua dreta diversos míssils de cara al rest de Lorja, qui després ha buscat a Tonet IV però este ha respost amb contundència. I això que en este tanteig havia sigut Marrahí el que havia anotat el primer quinze, enviant la pilota des del rest a la llotgeta però l’ambició del genovesí era superior. A l’últim tanteig, els blaus han ficat val-net en l’electrònic, encara que Marrahí i Lorja han tirat de casta per capgirar-lo des del rest. No obstant això, la reacció roja ha aplegat tard i Ximo ha decantat el duel en favor seu des de la treta.
ÚLTIMA PARADA EN EL TROFEU DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA DE FRONTÓ
El frontó José Ventura d’Almussafes no podrà omplir-se demà d’afeccionats per quart any consecutiu amb motiu de la final del Trofeu Diputació de València perquè la partida que mesurarà a Genovés II i Alejandro contra De la Vega i Bueno es jugarà a porta tancada. Això sí, els espectadors tindran la possibilitat de seguir l’envit en directe a través de la televisió autonòmica, À Punt (11.30 hores).
En la fase regular, el duel entre les dues parelles es va saldar amb una contundent victòria de Genovés II i Alejandro en la localitat de Xeresa. “Eixa partida ja no té res a veure, no serveix com a referent. El frontó és diferent i De la Vega va jugar amb algunes molèsties a la mà. I encara que no s’haguera recuperat del tot, la pilota sempre et va més en una final”, assenyalava Genovés II en la presentació de la final.
En veritat, el canvi d’escenari és una variant a tindre molt en compte. En primer lloc perquè és el recinte en el qual De la Vega va començar a forjar-se com pilotari i ningú es troba més còmode que ell entre les seues tres parets. A més resulta un frontó ràpid on la pilota escup amb vivor, situació que afavoreix als colps forts i dirigits amb totes dues mans del jove saguer. O davanter, segons convinga, encara que De la Vega va revelar en la presentació de la final que jugarà darrere.
La final es presenta sense pronòstic clar. La predicció dels contendents és que serà “dura i renyida”. “Decidirà la inspiració, com ens trobem cadascun en el moment de jugar-la”, comenta Genovés II.
Tenint en compte les característiques de les dues parelles, Genovés II i Alejandro potser opten per carregar el joc en els quadres davanters. La raó és òbvia: evitar al pilotari que millor es desembolica en el frontó.
De la Vega i Bueno, per contra, pot ser que convinguen que és més adequat allargar la pilota arrere. I és que la definició d’Alejandro en els quadres alegres és un valor segur per a guanyar partides.
Això és el que podria dir el manual, però la qualitat dels quatre finalistes és tanta que segurament es podran presenciar jugades de totes les maneres i colors. Més aviat serà allò que apunta Genovés II: decidirà la inspiració.