El Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de València va acollir una molt interessant jornada que, amb el nom de ‘Gestió esportiva professional: la Pilota Valenciana’, va consistir en una anàlisi de diferents aspectes relacionats amb el funcionament i l’administració del món professional en l’esport propi dels valencians.
La jornada va començar amb la benvinguda del degà de la Facultat de Dret, Francisco Javier Palao, i a continuació va intervenir l’organitzador de l’esdeveniment, Juan Antonio Ureña, que va introduir en què consistiria la jornada.
La primera intervenció va correspondre a Joan Alepuz, president de la Fundació per la Pilota, que com a expert en matèria laboral va exposar l’evolució en la figura del pilotari professional. Des de l’inici, on els ingressos arribaven quasi exclusivament del jornal que pagava el trinqueter i sobretot de les propines, a l’actualitat, amb les fitxes que garanteixen una estabilitat personal i una seguretat econòmica.
Alepuz també va apuntar les diferents possibilitats de remuneració dels pilotaris, sent la del salari la més important, encara que complementada amb els premis fixats en les diferents competicions i trofeus o inclús les propines, que encara existeixen, però cada vegada amb menys presència.
Així mateix, el president de la Fundació va assenyalar que els esforços de l’entitat es concentren en aconseguir augmentar el nombre de pilotaris amb fitxa, però que els jugadors que no poden ser contractats per a una temporada completa també tenen cobertura laboral durant els mesos que estan disputant diferents campionats o trofeus.
Un altre punt que va abordar Alepuz és la normativa en les cessions temporals de jugadors i jugadores entre clubs i entitats esportives, on s’especifica que solament podrà existir cessió si el jugador o jugadora no ha participat en competició oficial i que en tot cas, l’entitat cessionària s’ha de subrogar en els drets i obligacions de la cedent. Per tant, el pagament de la retribució, l’alta a la seguretat social, la potestat sancionadora, la prevenció de riscs, etc , corresponen a l’entitat que rep el jugador/a cedit. El president també va apuntar que esta és una normativa de fa trenta-cinc anys i pensada per a esports com el futbol o el bàsquet, però és la que està vigent i la que s’ha d’aplicar i que es podria proposar que es revisara.
La següent intervenció va estar a càrrec del gerent de la Fundació per la Pilota. Javier Nadal va exposar com ha evolucionat la gestió del món de l’elit de la pilota des de l’any 2005, quan es va crear Val Net com a primera incursió empresarial per a donar cobertura professional al pilotari, fins a l’actualitat.
En eixos inicis, els pilotaris professionals tenien una parcialitat del 40% i la resta del salari es complementava jugant, sent el pressupost inicial de 350.000 euros. En eixa època, la pilota professional continuava girant al voltant de la travessa fins al punt que els equips es confeccionaven segons esta variant.
Esta primera actuació solament es va aplicar en els professionals de la modalitat d’escala i corda i no va ser fins a l’any 2015 quan es van afegir els pilotaris del raspall, que també van començar amb una contractació parcial.
Este model de gestió no acabava de funcionar i des de Val Net i la Federació de Pilota Valenciana es va arribar a un acord per a fer una gestió conjunta, que tampoc va donar els fruits esperats. I va ser en agost de l’any 2017 quan es va posar la primera pedra per a la creació de la Fundació de la Comunitat Valenciana per la Pilota Valenciana com a entitat encarregada de la gestió del món professional de la pilota.
La Fundació va sorgir amb el suport de la Generalitat, les tres Diputacions, els ajuntaments de les tres capitals de província, uns altres consistoris d’altes localitats i patrocini privat, amb presència de persones de reconegut prestigi social per a la creació del seu Patronat.
En l’any 2018 es van fer els primers contractes anuals, destinant, com continua sent fins ara, el 75% del pressupost a la remuneració dels jugadors.
Els canvis també van arribar a l’estructura esportiva perquè es considerava inacceptable que un pilotari jugarà al voltant de 130 partides per temporada. A més es va reduir considerablement el nombre de competicions i trofeus, que entre les modalitats d’escala i corda i raspall van arribar a ser de 55 per temporada, de manera que moltes se superposaven i els pilotaris no tenien oportunitat de preparar-se adequadament i a més suposava una càrrega d’esforç desmesurada. En l’actualitat, la càrrega de partides es troba en una mitjana de 75 per temporada sense que afecte el sou del pilotari i encara es vol reduir més.
A la conveniència de tindre una estabilitat laboral, un jornal assegurat i un calendari establert es van sumar altres aspectes com per exemple que els pilotaris disposaren de vacances, que és un dret de tots els treballadors i del qual no tots gaudien perquè, si no jugaves, no guanyaves diners. O tindre un equip mèdic a la seua disposició per a evitar situacions que abans es donaven quan els jugadors lesionats o amb molèsties havien d’esperar dues setmanes per a fer-se unes proves mentre que ara el termini és de dos dies i els jugadors són atesos per reputats especialistes de la medicina esportiva.
La captació de patrocini privat ha estat i continua estant un altre dels punts fonamentals en el treball de la Fundació. Els canvis en el calendari i centralitzar l’activitat en grans esdeveniments va permetre oferir la pilota com a un producte atractiu i a més rendible, com demostren les auditories que es realitzen de manera periòdica que apunten que cada euro invertit per estes empreses té un retorn publicitari de x4 ó x5.
Un altre aspecte al qual se li va considerar de vital importància va ser el tractament dels joves que es troben en el pas d’amateur a professional, on el que aquell que ‘està de moda’ pot jugar quatre partides a la setmana i un altre pot estar dues setmanes sense jugar. És per això que per a este col·lectiu també s’ha buscat patrocini perquè puguen disputar competicions com per exemple la Lliga2 i la Copa2. A més a més es considera que cal estudiar solucions per al buit que s’ha creat en este escaló previ al professionalisme.
La introducció de les dones en el món professional és un altre dels aspectes contemplats en els estatuts de la Fundació, segons explicava Javier Nadal, i en l’any 2019 es va aconseguir un patrocini que es va cedir a la Federació perquè la pilota femenina d’elit encara no estava suficientment desenvolupada i amb una estructura per definir.
Seguint amb l’evolució en el temps, l’any 2020 va arribar la pandèmia, que va demostrar la importància de la presència d’una entitat com la Fundació. I és que si els pilotaris no hagueren estat regulats i amb cobertura, durant el temps sense activitat haurien cobrat el 75% de 400 euros, amb la qual cosa hi ha convenciment que molts s’haurien deixat de jugar. En l’actualitat, segons apuntava Nadal, les fitxes parteixen des del mínim de 1.200 euros bruts mensual cap amunt. A més cal afegir la partida destinada als premis, que en el pressupost és de 140.000 euros.
Durant este temps i tot i la dificultat de la pandèmia hi ha convenciment que el projecte s’ha consolidat, que es continua avançant i que encara hi ha molt de treball per a fer en la dignificació de la figura del pilotari professional. També és destacable el treball que s’ha fet per atorgar més visibilitat a la pilota professional, on a més de les partides que ofereix la televisió pública s’ha arribat a acords amb plataformes com ProximiaTV o LaLigaSportsTV.
Per a tancar la seua intervenció, Javier Nadal va voler remarcar i agrair la inestimable aportació de les persones que componen la Comissió Executiva de la Fundació “que es deixen la pell i l’ànima per millorar el nostre esport d’una manera totalment desinteressada”.
La tercera ponència va estar a càrrec d’Isabel Rubio, directiva de CaixaBank, que va centrar la seua intervenció en el patrocini privat de la pilota valenciana.
Des de la seua experiència en Bancaixa, la Fundació Bancaixa, Bankia i ara CaixaBank, Isabel Rubio, ferma defensora de la pilota valenciana, va explicar els orígens i les motivacions de la col·laboració d’estes entitats amb la pilota.
El més habitual és que una marca o entitat es publicite per a tindre un retorn, encara que també hi ha vegades que la motivació és identificar-se amb els valors, l’arrelament, la cultura o les tradicions d’una societat i la pilota valenciana complia amb totes estes premisses.
Rubio també va assenyalar com en els moments més complicats de Bankia, sent una societat intervinguda, esta va abandonar tots els grans patrocinis, però que una vegada reestructurada hi hagué voluntat de reconciliar-se amb la societat valenciana que estava enfadada pels escàndols econòmics i s’havia quedat òrfena de corporacions locals com la CAM, Banco de Valencia o Bancaixa. En la Comunitat Valenciana es va buscar destinar patrocinis molts vinculats al territori i la pilota va ser un dels elegits.
Així mateix, Rubio considerava que el patrocini de Bankia -ara CaixaBank-, no solament suposa una ajuda estrictament econòmica sinó que implica atraure a altres marques que consideren que també poden patrocinar una cosa en la qual apareix una entitat de prestigi com per exemple CaixaBank. A més a més, col·laborar amb entitats d’esta rellevància sempre suposa una millora en la professionalització dels productes perquè l’exigència d’estes signatures en són màximes.
A continuació, la taula dels ponents va estar ocupada pels principals actors del nostre esport, les jugadores i els jugadors. Primer va intervenir Joana, que a més de pilotari és la representant de les jugadores de la pilota femenina d’elit.
Joana va explicar com havia evolucionat la presència de la dona en la pilota, tant en la base com al més alt nivell. També es va centrar en la dificultat que les dones tenen per a progressar en tots els àmbits esportius (va posar com a exemple el futbol, on el tractament de dones professionals acaba d’arribar tot i els anys que estan jugant) i va apuntar a la voluntat de les xiques que componen l’elit de la pilota femenina a avançar cap a un professionalisme equiparable al dels xics encara que va reconéixer que el nivell encara no és comparable.
A continuació va prendre la paraula Puchol II, que va explicar com es va iniciar en l’esport de la pilota valenciana, quin va ser el seu pas al món professional i com s’ha consolidat en ell de manera que ha pogut dedicar-se en exclusiva a jugar a pilota. L’actual número u de la modalitat d’escala i corda també va incidir en la importància de cuidar als joves i va explicar de quina manera ha treballat la seua imatge de manera que un pilotari siga atractiu per a empreses en el patrocini privat.
Després, en el torn d’intervencions dels presents en el Saló de Graus, va intervenir Iris Marco, qui ha demostrat sobradament la seua implicació per la millora de la pilota des de la seua posició de regidora en l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona i assessora en la Direcció General de l’Esport. Marco va apuntar a la necessitat del treball de les institucions públiques per a fomentar un element tan significatiu dels valencians i va explicar les línies generals de la seua tasca en la revitalització de la pilota en el seu poble.
La cloenda de la jornada va començar amb les paraules de Sebastià Giner, qui va catalogar la sessió com a una cosa que caldria repetir per la quantitat de situacions que s’havien posat damunt la taula i també va comentar que la pilota continuarà tenint el suport de la Direcció General de l’Esport, en la qual ell té el càrrec de Coordinador de Pilota.
A continuació, l’encarregada de tancar l’acte va ser Pilar Bernabé, regidora en l’Ajuntament de València i presidenta de la Fundació Esportiva Municipal de València. Bernabé va destacar la importància que els jugadors tinguen un paraigua com la Fundació que atorgue protecció i que genere un espai, un ecosistema, on tots els xiquets que aprenen en els clubs i les escoles de pilota tinguen uns referents i sàpiguen que hi ha alguna cosa més enllà del mèrit esportiu per poder dur a terme el pas al món professional.
Bernabé també va valorar la capacitat d’aguantar el tiró durant la pandèmia, que no ha estat gens fàcil, com s’ha comprovat en altres disciplines esportives. “Aguantar ja ha estat un gran mèrit i créixer o intentar-ho fer, com està succeint, encara més”, va dir.
Respecte a la introducció de la dona en el món professional, Pilar Bernabé va apuntar que s’ha de fer mitjançant este paraigua, mitjançant l’entitat que té atorgada la gestió del món professional. Esta seria la manera natural de fer-ho.
Així mateix va destacar l’esforç que realitzen els i les pilotaris per a ser professionals i que les administracions han d’estar al costat de tots ells i elles.
Per últim, també va voler assenyalar que la gent jove està anant al trinquet, com es pot comprovar en les partides de més importància, i que la pràctica continua pujant, com per exemple a València, on hi ha al voltant de 3.000 xiquets i xiquetes que juguen a pilota en les escoles municipals i tenen referents com Puchol II o Joana.
Per a tancar este resum, des de la Fundació volem expressar el nostre orgull i satisfacció per les nombroses felicitacions dels presents en la jornada per l’exercici de transparència que es va realitzar en l’aportació de continguts. Gràcies.
