La disputa del Campionat Individual – Trofeu President de la Generalitat acapara a hores d’ara l’activitat en la pilota d’elit. Però, hi ha vida més enllà de la competició del mà a mà? I tant que sí, com ens conta el mitger Canari en la següent entrevista.
– Enguany no has participat en el Campionat Individual… per què?
Fa dos anys que vaig deixar de jugar-lo perquè per a l’edat que tinc és un desgast massa gran i tampoc tinc un traure que em permet disposar d’opcions davant els pilotaris més forts o els favorits. Jo no tinc les qualitats que poden tindre mitgers com Tonet IV o Murcianet. I ara tampoc la seua velocitat, sobretot l’explosiva, que vas perdent a mesura que et fas més major.
– Aleshores, l’Individual és un campionat per a restos o també per a mitgers?
És un campionat per a qui vol jugar-lo i, almenys en raspall, ja no hi ha tanta diferència entre ser rest o mitger. Jo he tornat a dir que no quan des de la Fundació ens van preguntar a principis d’any, però sé que tinc la porta oberta si l’any que ve m’anime una altra volta. Això sí, començant des de les prèvies, però tampoc estaria malament perquè així agafes rodatge.
– I com ocupes este període de temps que no estàs jugant l’Individual?
Cada pilotari és diferent i també les seues circumstàncies. Jo vinc d’una època complicada, perquè el meu equip va ser el primer eliminat en la Lliga i he estat quatre mesos jugant partides del dia a dia. Durant un temps no m’han eixit les coses i això se m’ha fet complicat de dur perquè en les últimes temporades he jugat totes les finals o semifinals de les competicions i trofeus més importants. En este sentit, he d’estar agraït a la Fundació perquè han sigut comprensius en mi. Quan els he dit que volia parar per a desconnectar, no he tingut cap problema. I si no he volgut anar a un trinquet determinat perquè no tenia confiança, tampoc m’han obligat a anar. Jo valore molt això perquè és pensar en el jugador per damunt del negoci. D’esta manera he pogut alternar partides amb entrenaments fins que he recuperat les bones sensacions i he tornat a passar-ho bé jugant.
– La manera de gestionar estos canvis en el rendiment dels pilotaris ha variat prou des que es va crear la Fundació no?
Ha canviat una barbaritat. Sobretot, per la seguretat que tenim ara amb un jornal assegurat mentre que abans havies de jugar el màxim de partides possibles perquè entraren diners a casa. En algunes d’eixes partides no estaves per a jugar, però havies d’anar igualment perquè t’apretava el trinqueter o perquè eixe mes estava sent més fluixet de diners. I clar, forçant d’esta manera tens el risc de lesionar-te o de no jugar tot el que pots per l’acumulació de partides. També podia passar que davant una actuació dolenta, i per a quedar bé davant els seus postors, algun trinqueter t’arrestara durant unes quantes partides. Ara no passa res d’això. Els jugadors ens ocupem d’entrenar i de jugar. La nostra obligació és entrenar com un cabró, jugar al cent per cent per a oferir espectacle i no he de donar explicacions de si guanye o perd.
– Insisteixes molt en el tema de l’entrenament
Perquè és fonamental en l’esport professional i la pilota és un esport professional. Com a preparador i pilotari puc dir que cada any estem millorant en la preparació perquè tenim més coneixements, ferramentes i temps per a entrenar. Encara que cada pilotari té la llibertat de tenir el seu preparador de confiança, crec que seria bo centralitzar a la Fundació la informació de com es preparen els pilotaris. Jo passe a la Fundació informes dels meus entrenaments i dels pilotaris als quals estic entrenant. A més estem mirant d’ampliar esta informació amb paràmetres com la nutrició i uns altres. El cas és anar a més, com per exemple hem anat a més amb coses tan importants com les proves d’esforç, que ningú sabia què és això i a mi m’han detectat una coseta que podria haver sigut important.
– Les proves d’esforç entren ja més en l’àmbit de la medicina, on també s’ha experimentat una important millora des que es va crear la Fundació, veritat?
Doncs ha canviat en el sentit que abans, si em lesionava, havia de buscar-me la vida pel meu compte i gastar-me diners, perquè si anava per la fitxa de la Federació podia estar tres mesos esperant una ressonància. Ara, si em faig mal, immediatament ja m’estan mirant i la ressonància la tindré demà a tot tardar amb els serveis mèdics que té contractats la Fundació amb clíniques com la de Miguel Ángel (Canari fa referència a Miguel Ángel Buil i la seua clínica IVRE+) i hospitals que treballen habitualment amb futbolistes i esportistes d’elit.
– O siga, que la pilota professional està més professionalitzada que mai?
En tots els aspectes. I encara es poden millorar coses, clar que sí, però els pilotaris de hui estem millor que en la vida. Tenim un jornal, que a mi em permet viure bé, a més fent el que més m’agrada, que és jugar. Jo els ho dic als més joves. Clar que tots voldríem anar en un Ferrari, però no sabeu el que ens ha costat als pilotaris veterans com jo arribar a una situació com l’actual. Que n’hi ha gent que no té feina; que jo estava no fa massa cobrant 70 euros per partida jugant semifinals de Lliga i tot; que abans, si et lesionaves, havies de tirar d’estalvis perquè no tenies una nòmina. La pilota no és el futbol, que quan acabes pots retirar-te i viure tranquil·lament, però sí que pots viure bé mentre jugues. I, mentrestant, formar-te per a una altra cosa per a quan arribe el moment de retirar-te.