PILOTA, POESIA I MÚSICA, UNA COMBINACIÓ EXCEL·LENT

Per iniciativa de la Fundació per la Pilota Valenciana i seguint amb la seua filosofia de donar a conéixer la pilota més enllà del seu àmbit habitual, el projecte Espai Cultural Pelai va programar el passat cap de setmana al trinquet Pelayo dos actes dels quals hui fem una magnífica valoració pel ressò i l’acollida que van tindre.

Us fem memòria: el dissabte va tindre lloc una xarrada, un col·loqui i una introducció al concert que es va celebrar el diumenge. Veritablement, els dos actes es poden considerar un encara que separat en dos dies, segons ens explica el promotor cultural Manolo Gil, que ha estat una de les persones que més s’ha implicat en esta iniciativa cultural. “En tots els concerts sempre hi ha les notes al programa, que estan impreses. Als espectadors i els melòmans li donen el programa amb la biografia, el contingut… I el dissabte es va fer això mateix però d’una manera especial. No escrites, però sí orals. Va ser una mena de conferència d’allò que anàvem a gaudir el diumenge”, explica Manolo Gil.

Esta introducció va estar dirigida pel mateix Manolo Gil i per Carmen Mas Arocas, directora de l’Orquestra Filharmònica Martín i Soler de València. Ambdós van estar acompanyats per una sèrie de músics, els instruments dels quals tindrien una participació important l’endemà en algunes de les obres que s’anaven a interpretar. “Hi havia un violoncel, una viola, el corn anglés, un contrabaix… Pràcticament tots els instruments menys els violins, que la directora va reservar per ser els encarregats de portar la melodia”, apunta Manolo Gil.

Això va servir per a explicar, quasi en un format de música de cambra, un concert simfònic. “També es volia destacar en esta activitat una experiència estètica. Quan la gent va a un museu o a un concert, generalment no li han ensenyat escoltar ni a veure, és una mancança educativa que tenim. No estem ensenyats a gaudir. Vàrem marcar molt l’interés que la gent gaudira i es deixara emportar per les emocions”, comenta Gil.

“I com per primera vegada uníem la paraula i la música, vàrem introduir als cinc poetes que participarien l’endemà. Cinc poetes reconegudíssims, premiadíssims, com és el cas de Manuel Rodríguez Castelló, Inma López Pavia, Mercè Claramunt, Ramón Guillem i Josep Ballester.

Arribem al diumenge. Més de quatre-centes persones hi van assistir al concert de l’Orquestra Martín i Soler de València sota la direcció de Carmen Mas Arocas amb presència d’aficionats a la música, la poesia i la pilota i amb autoritats destacades com el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, o la regidora de l’Ajuntament de València, Elisa Valia.

El concert va ser l’eix principal encara que complementat amb la poesia. “Vàrem intentar lligar cada obra a una lectura de poesies. Els poetes Manuel Rodríguez Castelló, Inma López Pavia, Mercè Claramunt, Ramón Guillem i Josep Ballester servien com a preàmbul a l’obra”, diu Manolo Gil.

No solament això, també hi hagué art escènica, de la mà dels alumnes de l’escola d’esgrima de la Sala d’Armes de Jaume I, que van fer una coreografia i la Dansa del Sabre en la propina final. Tots van anar abillats amb la vestimenta pròpia del seu esport encara que diferenciats de roig i blau, els colors més significatius de la pilota.

En esta valoració que hui realitzem cal destacar la magnífica execució dels components de l’Orquestra Martín i Soler de València, amb la direcció de Carmen Mas Arocas i l’emoció que va produir la lectura de poemes. Silenci sepulcral a Pelayo per a escoltar els versos.

I satisfacció plena entre els participants, segons ens comenta Manolo Gil. “Ramón Guillem va destacar que havia recitat en espais molt significatius, inclús en esglésies, però mai en una catedral, referint-se al trinquet Pelayo com a tal”. O Mercè Claramunt, que li explicava a Manolo Gil que “havia viscut des de sa casa la pilota i son pare i el seu iaio estarien molt orgullosos”. I emocionat es va mostrar Josep Ballester “per recitar en el trinquet”.

I és que el programa elegit propiciava estes emocions. Va ser molt intens i la gent va aguantar encantada, per a premiar en acabar a tots els participants amb una llarga ovació. “Este és el segon concert. Tornarem a repetir i intentarem afegir més disciplines artístiques i congregar a més públic. Resulta una gran iniciativa la que ha fet la Fundació d’unir esport, que és cultura, a més tan tradicional, amb la música clàssica i la paraula; la poesia. S’ha d’acostar als protagonistes de la cultura a un altre sector cultural com és el món de la pilota. És posar-se en valor conjuntament”, conclou Manolo Gil.

FOTOS: Juan Sánchez Andreu